El 38è Congrés de la Societat Espanyola de Nutrició Clínica i Metabolisme (SENPE) a València posa en relleu la importància de la teràpia nutricional en el pacient amb Esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Ho ha fet a través d'una Mesa multidisciplinària en la qual es mostra un cas clínic d'un pacient amb ELA. “Es tracta d'una Mesa amb un caràcter eminentment pràctic, facilitant els professionals que participen en ella unes pinzellades teòriques del suport nutricional en aquesta patologia de l'ELA.

 

A més, el tret multidisciplinari inherent a SENPE es plasma a la perfecció en el panell d'experts que moderats pel Dr. Juan José López Gómez (endocrinòleg) exposaran el cas: la Dra. Rosa María Gastaldo Simeón, Hospital de Manacor d'Illes Balears (intensivista); la Dra. Carmina Díaz Marín, Hospital General Universitari Doctor Balmis d'Alacant (neuròloga); Trinidad Castillo García, Hospital General Universitari Doctor Balmis d'Alacant (infermera); Angélica Larrad Sáinz, Hospital Clínic Sant Carles de Madrid (dietista-nutricionista); Larraitz Leunda Eizmendi, Hospital Universitari Donostia (farmacèutica hospitalària); i el Dr. Santiago Juarros Martínez, Hospital Clínic Universitari de Valladolid (pneumòleg).

Beneficis de l'abordatge nutricional:

El suport nutricional juga un paper fonamental en el maneig dels pacients amb ELA. L'Esclerosi Lateral Amiotròfica és una malaltia neurodegenerativa que afecta les cèl·lules nervioses encarregades del control muscular, la qual cosa pot ocasionar dificultats per a empassar, mastegar i deglutir els aliments. Això pot portar a la desnutrició i la pèrdua de pes en els pacients, destacant el Dr. Ángel Luis Abad González els següents punts a tenir en compte:

•Manteniment del pes corporal: La pèrdua de pes és comuna en els pacients amb ELA degut entre altres a la dificultat per a mastegar i deglutir. Mantenir un pes adequat és important per a preservar la força muscular i la funció general. “Està demostrat que els pacients que han perdut molt de pes tenen pitjor supervivència”, assenyala l'expert.

•Adaptacions en l'alimentació: Els pacients poden arribar a necessitar fer canvis en les característiques i consistències de les seves dietes, la qual cosa li pot portar triturar els aliments per a aconseguir una textura que faciliti i permeti una adequada deglució. També poden requerir l'ajuda d'un logopeda o terapeuta de la parla per a aprendre tècniques d'alimentació segures.

•Suplements nutricionals: En alguns casos, pot ser necessari utilitzar suplements nutricionals per a garantir una ingesta adequada de calories, proteïnes, vitamines i minerals. Aquests suplements poden ser líquids o en forma de textures adaptades a les característiques que precisi cada pacient. També pot ser necessari l'ús de espesantes per a emprar-los amb els líquids i dotar-los d'una consistència que permeti la ingesta segura per al pacient. Aquests suplements s'administren per via oral.

•Sondes d'alimentació: En casos més avançats d'ELA, quan l'alimentació oral es torna insuficient o perillosa, es pot considerar la col·locació d'una sonda d'alimentació. Això permet administrar els nutrients directament a l'estómac, assegurant una nutrició adequada. L'ús d'aquesta gastrostomía pot permetre una major qualitat en l'atenció a aquesta mena de pacients en assegurar una administració de fàrmacs per la gastrostomía que a vegades representa la seva presa un gran problema per al pacient, igual que la ingesta de líquids, d'aquesta manera ens assegurem la seva correcta presa, millorant així la qualitat de vida del pacient.

•Equip multidisciplinari: El maneig nutricional dels pacients amb ELA generalment involucra un equip multidisciplinari que inclou mèdics, dietistes-nutricionistes, terapeutes de la parla i altres professionals de la salut. Treballar en equip ajuda a abordar les necessitats nutricionals i assegurar una atenció integral. Aquesta és la premissa fonamental per a una garantia de bons resultats. La creació de les unitats especialitzades en pacients ELA composta mínimament per: Neurologia, Pneumologia i les Unitats de Nutrició, comporta una major eficàcia en els resultats, i així ho demanda el pacient, que sempre busquen el lloc que pugui donar una resposta als seus problemes. Moltes vegades ni tan sols existeixen unitats com a tal, i si existeixen no estan prou dotades. És important dirigir bé els esforços en aquest sentit perquè redundarà en beneficis per al pacient”, manifesta. Al que afegeix: “La societat està molt sensibilitzada de casos coneguts que estan donant projecció, però manquem d'un projecte nacional que permeti vertebrar aquesta resposta a nivell de país i que garanteixi l'equitat a aquests pacients. Aquest tipus d'iniciatives serviria perquè des de les diferents autonomies els seus responsables sanitaris puguin implicar-se i desenvolupar estratègies adaptades a l'hora d'atendre aquest grup de pacients complexos formats en l'actualitat per més de 3.000 persones a Espanya”.

Per al president del Comitè Científic local del 38è Congrés SENPE l'exposar un cas d'aquestes característiques suposa donar visibilitat a l'abordatge multidisciplinari d'un cas d'ELA, mostrant els resultats tan beneficiosos que es poden obtenir si l'equip sanitari rema en la mateixa direcció posant al pacient en el centre, i usant totes les eines disponibles que la nutrició clínica brinda.