Li hem dedicat aquestes paraules:
"Estimada Miquela has partit massa prest, encara ens quedaven molts de cafetets i moltes rialles.
Però no volem recordar-te en els teus darrers temps, volem recordar-te amb la teva inigualable rialla
Et dedicam aquestes lletres que pensam t'agradarien del teu grup de música preferit Txarango:
Caminant del neguit n'he fet matança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa.
Se l\'emporta ben lluny per buscar-te
on cada viatge renova l'esperança.
Santa vida que mai no descansa.
Es disfressa el record d'enyorança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa.
El teu cos serà record
i el record enyorança.
L'enyorança serà cançó
i la cançó fugirà amb l'aire".
Només els aplaudiments han romput el minut de silenci.
Descansi en pau.
Avui ens ha deixat una de les nostres companyes del Servei d'Admissió de l'Hospital, Miquela Roig Nadal. Tots junts l'hem recordada sempre amb la seva rialla i alegria.